inici l biografia l discografia l lletres l audio l video l links

 
LLETRES (Autor: Dionis Olivé)  

Tu, jo i el Tibidabo

Aquell matí vaig despertar-me
content amb el destí
Al meu costat despreocupada
estaves tu, dormint
Feia temps, el teu novio
t’havia deixat perquè anaves amb mi
Vivíem al meu estudi
El nostre paradís.

Que era un noi afortunat
pensava aquell matí
Anava tirant dels vuit milions
que havia guanyat amb el primer disc
Era soci fundador
del famós Foment de l’Autor
Estava amb tu, això segur
valia més que tot.

El món no és tant dolent
pensava jo
Fent un esforç
amb la ment
El món no és tant dolent
Podria ser pitjor
Pensava esprement
la imaginació.

Vaig sortir al carrer a comprar croisants
i iogurts
De forma inexplicable l’aire
de Barcelona era pur
Respirant com un atleta
vaig sentir-me tant feliç
que vaig donar gràcies a Deu
encara que no existís.

El món no és tant dolent
pensava jo
Fent un esforç
amb la ment
El món no és tant dolent
Podria ser pitjor
Pensava esprement
la imaginació.

Amb l’esmorzar tornava a casa
caminant carrer amunt
De sobte em vaig quedar de pedra
No creia el que veien els meus ulls
El Tibidabo, l’havien tret
Estava somniant, quina mala llet
Sense croisants, sense iogurts
vaig despertar al meu llit de sempre sense tu.

Sempre que et veig amb el teu nòvio
penso que el món no és cap encert
I el Tibidabo em recorda que estic despert.

No me digas que me dejas

Hoy que ya no estoy por nadie más que por ti
Que de tener según qué amigos me arrepentí
Hoy que por fin me fui de casa
No estás segura de mí.

Hoy que altivo llevo aquel peinado especial
que a ti degusta tanto y que me cae tan mal
No sabes qué es lo que te pasa
¿Será que hay otro, quizás?

Piensa que por ti
lo que no haría hare
Te compraré en Madrid
aquel precioso cupé
Aquellas perlas grises perla
Te las conseguiré.

No me digas que me dejas
No te eches atrás
En el amor no podría
creer nunca más.

Hoy que ya no siento aquel brutal repelús
al enfundarme aquellos jerseis que me haces tu
Hoy que el rectísimo camino
tomé con exactitud.

Hoy que por ti dejé
de beber Estomacal Bonet
de fumar Ideales
de ser fan de la Welch
Que me vendí todita entera
la cole de Week-End-Sex.

No me digas que me dejas
No te eches atrás
En el amor no podría
creer nunca más.

Hay muchos Pérez López

No volveré a confiar en mi memoria
Lo hice y su teléfono olvidé
Ahora ella espera mi llamada
Y yo me muero por volverla a ver.

Le dije: “no me apunto tu teléfono
pues sólo con oírtelo una vez
lo llevaré en mi mente para siempre
y a ti en mi corazón te llevaré”

Su nombre y apellidos
es todo lo que se
Las cifras de su número olvidé.

Hay muchos Pérez López
en el listín
Más de mil, más de mil
Oh, cielos! nunca se acaban
Esto es el fin
Es el fin, es el fin.

Apenas la miré vi que era ella
la chica aquella que siempre busqué
Su forma de mirar la delataba
Ella me buscaba a mi también.

Le hablé del amor a primera vista
De sinos que se cruzan sin querer
Le hablé de mi memoria prodigiosa
Hasta que en el reloj dieron las diez.

Su nombre y apellidos
es todo lo que se
Las cifras de su número olvidé.

Hay muchos Pérez López
en el listín
Más de mil, más de mil
Oh, cielos! nunca se acaban
Esto es el fin
Oh sí! esto es el fin.


Milionari

Tinc un elefant a casa meva
que no hi ha manera de baixar-lo a fer pipí al carrer
Caterves de pobres truquen a la porta cada dia
demanant-me algun dels meus long-plays
Jo soc milionari
No puc fer-hi més
No soc gens feliç tot i a pesar dels meus diners.

Tinc una portera xafardera
que al darrere va dient atrocitats parlant de mi
Només perquè cada tarda pugen unes nenes
per muntar una senzilleta orgia al pis
Jo soc milionari
Ja vaig néixer així
No em sento culpable però el psiquiatre diu que sí.

I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més que no en tingués
I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més...

Tinc habitacions plenes de gent que no em saluda
coneguda de tant temps que fa que hi són
Buiden la nevera, fan servir la meva roba,
se’m beuen el meu wisky d’importació
Jo soc milionari
Gràcies al Senyor
més d’una hora mai he estat tancat a la presó.

I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més que no en tingués
I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més...

Tinc una piscina al dormitori
per no tenir la molèstia de baixar fins al jardí
Però al llevar-me mai no me’n recordo
i ofegat moltes vegades he estat a punt de morir
Jo soc milionari
perquè em va parir
una dona rica casada amb un home ric.

I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més que no en tingués
I és que els diners
no fan feliç a qui no ho és
Només faltaria a més a més...

Tinc cebes de vidre, trencanous de pedreria,
borinots de porcellana de Toulouse
Una col·lecció de bústies sense cap ranura
i un germà que fa molt temps que és del PSUC
Jo soc milionari
Així jo he crescut
Sabent ja de molt petit que el món és un absurd.